Ajuntament de Barcelona

Ajuntament de Barcelona
Sube una imagen libre de esta institución
Datos básicos
Tipo	Sin datos [+]
Sede
País	España
CC.AA.	Cataluña
Provincia	Provincia de Barcelona
Municipio	Barcelona
Organigrama
Titular	Xavier Trias i Vidal de Llobatera
En la red
Sitio(s) web	Sin datos [+]

Plantilla:Coord thumb|200px|Logotip de l'Ajuntament de Barcelona

Façana principal neoclàssica de la Casa de la Ciutat

L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya, i la Diputació de Barcelona. Té els seus orígens històrics en el Consell de Cent.

Des de 1979 els seus responsables polítics són escollits per sufragi universal pels ciutadans de Barcelona amb dret a vot, en eleccions celebrades cada quatre anys. En l'actualitat el seu alcalde és Xavier Trias i Vidal de Llobatera que és al capdavant d'un equip de govern en minoria integrat per Convergència i Unió. Trias va substituir Jordi Hereu a començaments de Juliol de 2011, essent el primera alternança política a l'Ajuntament de Barcelona després de 32 anys de governs d'esquerres formats pel Partit dels Socialistes de Catalunya en coalició amb d'altres grups com ERC i ICV.

L'Ajuntament té la seu a la Casa de la Ciutat, a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, just al davant del Palau de la Generalitat de Catalunya.

Competències

L'Ajuntament és l'organisme amb majors competències i funcionaris públics a la ciutat, ja que regula la vida diària dels ciutadans, i importants assumptes com el planejament urbanístic, els transports, la recaptació d'impostos municipals, la gestió de la seguretat viària mitjançant la Guàrdia Urbana, el manteniment de la via pública (asfaltatge, neteja...) i dels jardins... També és el responsable de la construcció d'equipaments municipals com a guarderies, poliesportius, biblioteques, residències per a la tercera edat, habitatges de protecció pública...

El poder de l'Ajuntament s'estructura en dos nivells, ja que l'Ajuntament va dividir la ciutat administrativament en deu districtes. Existeix un nivell de competències municipals general, dirigit directament per l'Alcalde de Barcelona i el seu equip de govern, i que s'ocupa de les qüestions més generals i importants de la ciutat, que s'apliquen a tota la ciutat.

D'altra banda hi ha un altre nivell de competències, delegades als "Districtes". Així, cada Districte té el seu propi centre polític i administratiu, que funciona com un ens polític amb competències pròpies, que ajuden a descentralitzar la política de la ciutat i que els ciutadans asseuen l'administració més propera. Cada Districte, com un petit ajuntament territorial, té la seva pròpia Sala de Plens on es debaten les qüestions polítiques, i el seu propi equip de govern, amb un Regidor al capdavant. El govern del Districte es forma en funció del nombre de vots que cada partit rep, a cada districte, en les eleccions municipals de Barcelona. Així, succeeix que, encara que el govern de la ciutat recaigui en un determinat partit, un o diversos Districtes siguin governats per una altra formació política.

Economia municipal

L'Ajuntament de Barcelona ha gestionat un pressupost de 1.344 milions d'euros en despeses corrents, segons el pressupost aprovat per a l'any 2006. Tres àmbits (la convivència en l'espai públic, el benestar social i la millora del transport públic) han rebut a prop del 40% del pressupost, segons dades del propi ajuntament.

Personal de l'Ajuntament

L'Ajuntament de Barcelona compta amb una plantilla pròpia de 6.749 empleats directes. D'aquests, destaquen especialment la plantilla de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que compta amb 2.733 empleats, i el cos del servei d'extinció d'incendis, que compta amb 699 empleats, segons dades del propi consistori.

Govern municipal

Dels 41 regidors que formen el ple de l'Ajuntament de Barcelona, l'equip de govern està format pels 15 regidors del grup municipal de Convergència i Unió (CiU). La màxima autoritat és l'Alcalde de Barcelona, al qual segueixen els cinc tinents d'alcalde, i els regidors que dirigeixen diferents àmbits de la vida pública.

El següent quadre relaciona les persones que formen part de l'equip de govern des de l'1 de juliol de 2011.

Persona	Partit	Càrrec
Xavier Trias i Vidal de Llobatera	CiU	Alcalde
Joaquim Forn i Chiariello	CiU	Primer Tinent d'Alcalde Àrea de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat
Sònia Recasens i Alsina	CiU	Segona Tinent d'Alcalde Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació
Antoni Vives i Tomàs	CiU	Tercer Tinent d'Alcalde Àrea d’Urbanisme, Infra-Estructures, Medi Ambient, Sistemes d’Informació i Telecomunicacions
Maite Fandos i Payà	CiU	Quart Tinent d'Alcalde i portaveu Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports
Jaume Ciurana i Llevadot	CiU	Cinquè Tinent d'Alcalde Àrea de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació
Jordi Martí i Galbins	CiU	Regidor de Presidència i Territori
Eduard Freixedes i Plans	CiU	Regidor de Mobilitat
Raimond Blasi i Navarro	CiU	Regidor de Comerç, Consum i Mercats
Irma Rognoni i Viader	CiU	Regidora de Família, Infància, Usos del Temps i Discapacitats
Joan Puigdollers i Fargas	CiU	Regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans
Francina Vila i Valls	CiU	Regidora de Dona i Drets Civils
Raimond Blasi i Navarro	CiU	Regidor d'Adolescència i Joventut
Cristina Iniesta	CiU	Delegada de Salut
Gerard Ardanuy i Mata	CiU	Regidor d'Educació i Universitats

Regidors

El ple de l'Ajuntament de Barcelona està format per 41 regidors, elegits per sufragi universal cada quatre anys. Les eleccions municipals del 22 de maig de 2011 varen donar el següent repartiment d'escons:

Resultat eleccions 2011

Partit	Vots	%	Regidors	Líder
Convergència i Unió	174.022	28,74	14	Xavier Trias i Vidal de Llobatera
Partit dels Socialistes de Catalunya	134.084	22,14	11	Jordi Hereu i Boher
Partit Popular	104.301	17,22	9	Alberto Fernández Díaz
Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa	62.939	10,39	5	Ricard Josep Gomà i Carmona
Esquerra Republicana de Catalunya-Unitat per Barcelona	33.593	5,55	2	Jordi Portabella i Calvete

CiU	PSC	PPC	ICV-EUiA	ERC-UxB
Xavier Trias i Vidal de Llobatera Joaquim Forn i Chiariello Sònia Recasens i Alsina Joan Puigdollers i Fargas Teresa M. Fandos i Payà Jaume Ciurana i Llevadot Gerard Ardanuy i Mata Antoni Vives i Tomàs Mercè Homs i Molist Francina Vila i Valls Raimond Blasi i Navarro Eduard Freixedes i Plans Jordi Martí i Galbins Irma Rognoni i Viader	Jordi Hereu i Boher Joan Trullén i Thomas Jordi William Carnes i Ayats Assumpta Escarp i Gibert Sara Jaurrieta i Guarner Jordi Martí i Grau Carmen Andrés i Añón Gabriel Colomé i García Immaculada Moraleda i Pérez Guillem Espriu i Avendaño David Escudé i Rodríguez	Alberto Fernández Díaz Ángeles Esteller Ruedas Xavier Mulleras i Vinzia Alberto Villagrasa Gil Gloria Martín Vivas Eduardo Bolaños Rodríguez Oscar Ramírez Lara Belen Pajares Ribas	Ricard Josep Gomà i Carmona Elsa Blasco i Riera Joaquim Mestre i Garrido Janet Pilar Sanz i Cid Isabel Ribas i Seix	Jordi Portabella i Calvete Joan Laporta i Estruch

Elecciones municipales

Desde la recuperación de la democracia en España se han celebrado siete convocatorias electorales municipales para elegir a los concejales del Ayuntamiento de Barcelona.

Datos de las elecciones celebradas el 27 de mayo de 2007, y comparativa con las elecciones anteriores:

Fecha	27 de mayo de 2007		25 de mayo de 2003		13 de junio de 1999		28 de mayo de 1995		26 de mayo de 1991		10 de junio de 1987		8 de mayo de 1983		8 de abril de 1979
Concepto	Total	%	Total	%	Total	%	Total	%	Total	%	Total	%	Total	%	Total	%
Censo de electores	1.234.311	100,0	1.281.534	100,0	1.352.781	100,0	1.368.148	100,0	1.373.364	100,0	1.347.244	100,0	1.359.589	100,0	1.480.453	100,0
Participación	611.941	49,6	759.197	59,2	697.091	51,5	906.161	66,2	766.465	55,8	925.117	68,7	917.004	67,4	803.419	54,3
Abstención	622.370	50,4	522.337	40,8	655.690	48,5	461.987	33,8	606.899	44,2	422.127	31,3	442.585	32,6	677.034	45,7
Voto nulo	3.472	0,5	2.630	0,3	3.035	0,4	2.110	0,2	2.208	0,3	7.240	0,8	15.076	1,6	2.991	0,4
Voto en blanco	24.754	4,1	12.679	1,7	13.130	1,9	8.236	0,9	6.991	0,9	6.879	0,7	3.857	0,4	2.547	0,3
Votos a candidaturas	583.715	95,4	743.888	98,3	680.926	98,1	xxx	xxx	xxx	xxx	xxx	xxx	xxx	xxx	xxx	xxx
Votos a PSC	182.104	29,9	254.223	33,6	313.623	45,2	347.449	38,3	328.195	42,8	400.280	43,3	413.034	45,0	272.512	33,9
Votos a CIU	154.620	25,4	162.010	21,4	150.518	21,7	276.141	30,5	260.447	34,0	325.463	35,2	247.161	27,0	148.806	18,5
Votos a PP	95.114	15,6	121.991	16,1	103.177	14,9	150.403	16,6	74.920	9,8	69.419	7,5	116.926	12,8	24.039	3,0
Votos a ERC	53.463	8,7	96.868	12,8	45.278	6,5	46.309	5,1	19.474	2,5	21.236	2,3	34.790	3,8	41.845	5,2
Votos a ICV*	56.855	9,3	91.286	12,1	43.999	6,3	68.838	7,6	48.982	6,4	47.406	5,1	62.420	6,8	151.288	18,8
Votos a otros**	69.785	11,4	17.183	2,3	23.842	3,4	6.675	0,7	25.248	3,3	47.194	5,1	23.740	2,6	159.391	19,8
Alcalde resultante	Jordi Hereu		Joan Clos		Joan Clos		Pasqual Maragall		Pasqual Maragall		Pasqual Maragall		Pasqual Maragall		Narcís Serra

• (*) Los votos que se adjudican a ICV correspondientes a las elecciones de 1979 y 1983 corresponden a los que obtuvo el PSUC.
• (**) Partidos que obtuvieron votos, pero no concejales:

• 1979: CC-UCD; MCC; PSAN; PTC; COM; DSCC; LCR.
• 1983: CDS; PCC; CLLP; PST; FE-JONS; PORE.
• 1987: CDS; LOC; PTC-UC; UCE; PSDC-EC; FE-JONS; AV-MEC; PH; PORE; UPR; PEC-VERDE; POSI.
• 1991: CDS; PCC; UCC-PED; AB; PST; BV; PE (PCE-ML); CRC; PORE; LV-H; AR; PASE.
• 1995: PIE; N; CDS; PC-NPS; PH; POR; PRT; AEC-EVE.
• 1999: PI; EUiA; N; PH; EV-GV; EC; LA FALANGE; UC-CDS; PEC; FEI.
• 2003: N; FE-LA; FALANGE; LI; EV; M; UADEP; EI; CDS; EV-AV,EV-EC; PHC; PXC; EC.

L'Ajuntament als Districtes i barris de Barcelona

thumb|Districtes de Barcelona

Véase también: Districtes i barris de Barcelona

Barcelona es divideix administrativament a 10 districtes des de 1984. Cada Districte funciona com un ens polític amb competències pròpies, que ajuden a descentralitzar la política de la ciutat i que els ciutadans sentin l'administració més propera. La divisió territorial dels districtes respon a qüestions històriques de la ciutat. La majoria dels Districtes corresponen a antics municipis independents que van ser annexionats a la ciutat durant els segles XIX i XX, i que encara conserven la seva pròpia personalitat. Els ciutadans més ancians de la ciutat encara identifiquen Barcelona únicament amb el Districte de Ciutat Vella.

Els districtes de Barcelona són:

1. Ciutat Vella
2. Eixample
3. Sants-Montjuïc
4. Les Corts
5. Sarrià - Sant Gervasi
6. Gràcia
7. Horta-Guinardó
8. Nou Barris
9. Sant Andreu
10. Sant Martí

Alcaldes de Barcelona

L'Ajuntament de Barcelona ha tingut un total de 118 alcaldes des de la seva fundació el 1835, incloent l'actual, Xavier Trias. El primer alcalde de la ciutat va ser Josep Maria de Cabanes, que va ostentar el càrrec durant sis mesos, entre novembre de 1835 i abril de 1836.

D'entre els alcaldes que han passat a la història destaquen Francesc Rius i Taulet, Carles Pi i Sunyer, Josep Maria de Porcioles, Narcís Serra i Pasqual Maragall.

• Veure Llista d'alcaldes de Barcelona

Enllaços externs

• Web de l'Ajuntament de Barcelona
• Web de l'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona
• Regidors 2003
• Regidors 2007

Fuente

•  Ajuntament de Barcelona en Wikipedia (ca) [DBpedia]

Plantilla:Ayuntamientos